La estació de Santa Cristina estava situada al quilòmetre 34,224 de la línia i ocupava un terreny irregular de 5.005 metres quadrats. Tenia tres vies, ja que l'andana es perllongava en sentit a Sant Feliu de Guíxols com via morta.

Plànol pertanyent al fons de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Foto pertanyent al fons d'ASAFEGI
Foto pertanyent a Allan M. Barnes © Bob Vice
Foto pertanyent a Allan M. Barnes © Bob Vice
Foto pertanyent a Jordi Rabell

Foto pertanyent a Allan M. Barnes © Bob Vice

La estació era de tercera categoria, amb una superfície edificada de 72 metros cuadrats, estava construïdaba construida de maçoneria i maons amb teulada a dues aigües amb coberta de teula plana. Interiorment la estació estava constituïda per una sala d'espera, guixeta i vivenda del cap d'estació, composada per cuina menjador I dues habitacions. Al costat hi ha el típic edifici dels vàters que ocupava 17 metres quadrats característic per tenir una teulada a 4 aigües. A radera de l'edifici dels vàters hi havia una petita edificació de 16 metres cuadrats dividit en dos compartiments fet de maons i coberta de teula àrab inclinada cap a un costat. Completaba les instal·lacions un pou circular de 5 metres de fondària amb rentador anexe. Una mica més enllà, al costat de la riera i pas a nivell es trovaba la caseta de vies i obres, d'uns 12 metros cuadrats, fet de maons i coberta de teula àrab a dues aigües.

Aquesta estación va tenir 4 caps d'estació que es van rellevar cada 19 anys, excepte el primer que va estar 31. Un dels problemes que van tenir era el pas a nivell anexe que es guardava amb cadenes perquè no era tan important com el de Santa Cristina.

Com es pot veure en aquestes fotografies el turisme no havia arribat encara a la Costa Brava, i llavors Castell d'Aro vivia del camp, encara que, per ser un poble gran ya tenia alguns serveis que aprofitaven el transport en tren.

La evolució del trànsit de viatgers per la modesta estació, va anar pujant en número des de poc més de 78 mil del període 1893 al 1900, fins els 381 mil del període 41-50. Desprès la pujada del trànsit per carretera i el turisme van fer la resta, i el picat en número de viatgers va ser evident fins al tancament de la línia. De fet la pujada de viatgers tenia el seu punt àlgid cap a l'agost, on el trasllat cap a les festes majors dels pobles i el trànsit cap a la capital van evidenciar una pujada del trànsit de viatgers quan el de mercaderies estava en clar declivi.

La carretera de Sant Pol no tenía gaire trànsit, i encara que el pas a nivell era amb carretera com el de Santa Cristina, aquell era el que sortia sempre a les fotos per tenir una barrera poc habitual. Just al costat del pas a nivell hi havia una riera amb un petit pont. Junt a la riera una caseta de vies i obres i un petit dipòsit de balastre.

Castell d'Aro era una estació en la que es feia encreuament de trens, com es pot veure a les tres fotos de sota realitzades per Charles F. Firminger el 20 d'abril de 1968.

les tres fotos de Charles F. Firminger

Estació de Castell d'Aro en l'actualitat

La estación de Castell d'Aro presenta bo aspecte general, molt cuidada i vorejada d'espais verts, es un lloc de peregrinació per als afeccionats als trens de 5 polçades i mitja, ja que té un circuit de dona la volta a la antiga estació, fent amb això un parc atípic al centre de Castell d'Aro.

Como es pot veure a les fotos de la estació de Castell d'Aro no tan sols està totalment ben conservada, sinó ademés l'Ajuntament l'ha condicionat per servir d'instalació municipal.

Els vàters ubicats en edifici annex estàn totalment operatius i serveixen de recolzament a la via verda.

En l'interior de la estació es pot veure s'ha conservat el despatx del cap d'estació, inclús la imponent extructura de fusta de la guixeta, que serveix de recolzament per la oficina de turisme. En l'interior del despatx hi ha un parell de quadres amb una mostra de tots els billets que es van expedir a la línia (foto de dalt).

Castell d'Aro va tenir el seu boom tirístic a partir de l'any 1962, i com en la actualitat, degut a que la majoria d'edificacions es feien a la costa, es va passar a anomenar Castell-Platja d'Aro, cambiant aquell mateix any l'Ajuntament de l'interior cap a la platja.

A partir de 1970 es comença a restaurar el castell dels Benedormiens, que fou un punt d'inflexió per realitzar tasques de restauració d'edificis singulars.

El primer document en que s'esmenta el castell anomenat de Benedormiens (« castrum appelatum Benedormiens») data de l'any 1041 i fa referència a una reunió feta per decidir el futur del castell que va ser construït feia poc amb la finalitat de protegir el territori de la Vall d'aro del perill de les invasions sarraïnes. Participaven la comptessa Ermessenda, vidua del compte Ramón Borrell, el bisbe Pere Roger de Girona, l'abat Landrid del monestir de Sant Feliu de Guíxols, Gaufred Vidal i la seva esposa, senyors de Pals a l'esglèsia de Santa Cristina de la Vall d'Aro. El castell es va cedir, no a un laic sinò al monestir de Sant Feliu de Guíxols juntament amb els delmes de la parròquia de Santa Cristina i la zona del castell.

Actualment, el Castillo de Benedormiens acull exposicions d'art i manifetacions de la cultura tradicional del municipi en les cinc sales que porten els noms dels personatges històrics relacionats amb la seva història. Ens trobem, llavors, davant un conjunt arquitectònic medieval de gran interés històric.

En l'actualitat en el parc de l'estació treballa l'Associació del trenet de la Vall d'Aro que presta servei tot l'any (menys l'agost) per als aficionats al tren de 5 polzades tots els caps de setmana.

Normalment durant el mes d'agost els amics del Trenet de la Vall d'Aro fan una Trobada en que hi participen locomotores vingudes d'arreu de Catalunya. L'any 2015 ha estat l'any del 20è aniversari, i part de les fotos del circuit que es troben animades pels aficionat han estat realitzades el 9 d'agost del 2015.

A més han realitzat una restauració de la locomotora número 5, que es troba en el parc de l'estació juntament amb un cotse de fusta, que es troba en el xassís, i que està reconstruint-se.