La estació de Santa Cristina estava situada al quilòmetre 31,825 de la línia i ocupava un terreny irregular de 2.066 metres quadrats. Tenia tres vies, ja que l'andana es perllongava en sentit a Sant Feliu de Guíxols com via morta.
Santa Cristina és l'única estació de tren que està en el costat contrari a l'habitual en la línia, per tant també està canviada la disposició de les vies. La gran diferència que té amb altres estacions és que la via de servei està molt ajunta la principal, per aquest motiu quan s'encreuaven dos trens amb prou feines hi havia espai intermedi per als viatgers.

Plànol pertanyent al fons de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Foto pertanyent al fons d'ASAFEGI

Foto pertanyent a Allan M. Barnes

Foto pertanyent a Jordi Budó

Foto pertanyent a Jordi Rabell

Foto pertanyent al fons d' ASAFEGI

La estació era de tercera categoria, amb una superfície edificada de 71 metres quadrats, i estava construïda de maçoneria i maons amb teulada a dues aigües amb coberta de teula plana. Interiorment la estació estava constituïda per una sala d'espera, guixeta, despatx del cap d'estació i la seva vivenda, composta per menjador-cuina i tres habitacions. Al costat hi ha el típic edifici dels vàters que ocupava 17 metres quadrats característic per tenir una teulada a 4 aigües. Completava les instal·lacions un pou circular de 7 metres de fondo amb safareig annex.

Aquesta estació va tenir molts caps d'estació (6), i el principal problema que van tenir era el pas a nivell annex que es guardava amb dues barreres proveïdes de rodes, bastant poc habituals en els ferrocarrils, barreres que habitualment són batents.

Com es pot veure en aquestes fotografies el turisme no havia arribat encara a la Costa Brava, i llavors Santa Cristina vivia del camp. La via feia de separació entre la població i els camps limítrofs.

La evolució del trànsit de viatgers per la estació, modesta, va anar pujant en nombre des dels poc més de 30 mil del període 1893 al 1900, fins als 199 mil del període 41-50. Després la pujada de la carretera i el turisme van fer la resta, i el picat en nombre de viatgers va ser evident. La gent ja no es podia esperar assegut a l'andana de la estació per esperar el tren.

La carretera de Palamós no tenia gaire trànsit, com mostren les fotos del pas a nivell, que estava a un costat de l'estació i al final d'un llarg revolt que procedia del baixador de la Font Picant. Com era un dels punts problemàtics de la línia, es va reforçar el pas amb unes barreres més massisses i la presència de la masovera per donar pas al tren donava tota la confiança.

En gairebé totes les fotos del pas a nivell surt fent la seva tasca la guardesa Enriqueta Bou, com a les dues fotos de sota, fetes per Jordi Budó. En realitat hi havia massa pasos a nivell a la línia, però només 6 van estar totalment vigilats per guarda. Depenent de la perillositat del pas a nivell es guardava amb una cadena o amb barrera.

El de Santa Cristina era el que més cridaba la atenció degut a que era corredís.

les tres fotos de Jordi Budó

Estació de Santa Cristina en l'actualitat

La estació de Santa Cristina presenta bon aspecte general, molt cuidada I envoltada de vert per tot arreu, es una parada de la vía verda del carrilet II para repostar beguda.

Com es pot veure a les fotos de la estació de Santa Cristina està ben conservada, inclús l'Ajuntament l'ha condicionat per servir de lloc d'informació.

Com es pot veure en dos de les fotos de sota, s'ha condicionat la ruta del carrilet per fer cicloturisme, una cosa que l'Ajuntament de Santa Cristina promociona en la seva web municipal.

Encara que es vegi petit, el cartell verd que explica la ruta del carrilet s'ha deixat amb molt bona resolució per a poder llegir-lo. Clicant sobre la foto s'obre una finestra amb la imatge en gran (s'han d'utilitzar les barres de desplaçamanent).