El baixador de Font Picant estava situat al quilòmetre 29,334 de la línia i ocupava un terreny irregular de 2.536 metres quadrats.
Tenia tres vies, ja que l'andana es perllongava en sentit a Girona com via morta. L'edifici de passatger era d'una sola planta, de 71 metres quadrats. A la mateixa andana, però allunyat de l'estació estava l'edifici del conegut restaurant de la Font Picant, que també va pertànyer a la companyia.

L'estació estaba propera a l'esglèsia de Santa Mara i a algunes masies escampadas pel terme. De fet, era la parròquia menys poblada del terme municipal de Santa Cristina d'Aro amb un 6% del total d'habitants. Encara que el baixador no es va fer pels 64 habitants de la primera època del tren, sinò perquè era un encreuament de camins cap a Solius, Romanyà i Santa Cristina i, el més important, era el lloc on brollaven les fonts d'aigua picant de Bell-lloc, Penedès i Salenys. De fet l'empresa comercialitzadora va construir un edifici (que encara perdura en un estat bastant fidel a l'original) davant de l'estació i proper al camí de Romanyà. La visita obligada a aquestes fonts era el 15 d'agost, festa major de Bell-lloc, però durant tot l'any hi havia un devenir de foranis a les fonts mitrjançant el tren com a transport.

L'estació es va construir el 1890, i el restaurant es va construir 5 anys desprès. El restaurant va estar en funcionament fins al començament de la guerra civil, i quan es va acavar la guerra no va continuar la seva activitat.continuó su actividad.

El 1963 es van unir les dues edificacions del restaurant fent que aquest tingués 3 cossos adossats. Això va ser possible a causa de la intervenció d'un comerciant de Sant Feliu que va demanar a la companyia la reobertura del restaurant, del qual se'n va fer càrrec. Així ha arribat als nostres dies, sent recuperades i cuidades les edificacions per part dels propietaris del restaurant.

Plànol pertanyent al fons de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

L'estació és de tercera categoria, amb una superfície edificada de 71 metres quadrats, i estava construïda de maçoneria i maons amb teulada a dues aigües amb coberta de teula plana. Interiorment l'estació estava constituïda per una sala d'espera, taquilla, despatx del cap d'estació i la seva vivenda, composta per menjador, cuina i dues habitacions. Al costat hi ha el típic edifici dels vàters que ocupava 17 metres quadrats característic per tenir una teulada a 4 aigües. Un edifici de 12 metres quadrats construït d'obra amb teulada a dues aigües amb coberta de teula àrab que era utilitzat per la quarta Brigada de Via i Obres. Completava les instal·lacions un pou circular de 7 metres de fondo amb safareig annex.

Fotografíes pertanyents al fons d'ASAFEGI

Baixador de Font Picant - Bell Lloc en l'actualitat

El baixador de la Font Picant actualment pertany al conjunt que forma amb el Restaurant, i es manté tancat al públic. Es troba a la part posterior de la urbanització Bell Lloc, que pertany a Santa Cristina d'Aro, i al costat de la carretera de Romanyà de la Selva. És de les més ben conservades de la línia i serveix de lloc de servei per als ciclistes de la via verda que tenen un estacionament.

Com es pot veure a les fotos, la estació de la Font Picant no sols està totalment conservada, sinó que fins I tot s'han fet reformes (com es mostra en una de les fotos) per passar la via verda per sota de la carretera de Romanyà de la Selva. Destaquem el bon estat de conservació de tot l'entorn, propicit per la família Motas, propietaris de l'Hotel Sant Pol i d'altres de caràcter familiar.

Ha estat tanta la dedicació a la preservació de l'entorn que es pot veure una reproducció del rellotge original penjat en l'edifici de la antiga estació. Sembla que per aquest lloc no han passat els anys, només si mirem l'edifici de les aigües Salenys (a sota al centre) ens adonem del pas del temps.