Tècnica

Característiques tècniques

mapa del carrilet

El tren tenia un perfil molt planer, però amb un traçat molt sinuós, amb corbes de radi petit. Per aquest motiu es va escollir un ample de via de 750 mm., ya que facilitava per construcció el que les corbes puguéssin ser de menor radi, inclús de 80 metres.

El traçat constava de 82 corbes, 38 a dretes i 44 a esquerres. Del total del recorregut (39.100 m) el 36% es realitzava en corba (uns 14.000 metres). Les més nombroses eren d'entre 100 i 150 m.

El carril va ser en origen del tipus Vignole de 16 Kg/m, disposat en barres de 7,60 metres, va ser comprat a Bélgica en Caramin & Cie.

Amb el pas dels anys la via s'en va anar desgastant de forma irregular, sent reparada d'una manera singular. Les víes més desgastades de les corbes passaven a les vies secundàries d'estació i al inrevés.

En la línia havia 62 canvis de via, sent Girona amb 11 11 i Sant Feliu amb 19 las estaciones que més en tenien.

Els carrils es col·locaven sobre travesses de fusta mitjançant tirafons o escàrpies, i tant sols en les corbes més tancades es col·locaven plaques de seient, algunes vegades contra-carril, variant l'espai entre les travesses que era més llarg en recta i menor segons la corba fós més tancada o més ampla.

Perfil del carrilet

El balastre normalment era de terra.

El carrilet tenia rampes que no sobrepassaven les 10 milésimes (14% del total de la línia), o 15 milésimes (11% del total de la línia, i tant sols el 5% era superior a 15 milésimes. La rampa més forta era la que unia la estació de Quart amb el baixador de Llambilles, que no arribava a les 19 milésimes. A la resta de l'explanació era pràcticament plana.

No s'utilitzava pràcticament la senyalització, encara que a cada estació hi havia discos d'entrada. Només a Girona havia un enclavament lluminós per controlar l'entrada i sortida de trens.

La señalització kilomètrica era amb senyals de pedra de 20 cms d'ample, ii l'hectomètrica de tant sols 15 cms. Els números eren el doble de grans a la primera.

El branc al port va significar un punt i a part. El pendent màxim era de 25 mil·lèsimes degut al fet que anava des de la part de dalt de Sant Feliu al port, d'una longitud de 540 m., i en les vies del port les vies eren de 21 kg/m, una mica més pesades que en la resta de la línia.
Per aquest motiu es va utilitzar quan ja va estar operativa la locomotora dièsel, que es va encarregar de fer llançadores de l'estació de Sant Feliu al port
.

 

Estacions i baixadors

Tenía dues estacions de primera categoria, dues de segona categoria, quatre de tercera categoria, cinc baixadors i les instal·lacions del port.

 

Infraestructura

En ésser un ferrocarril econòmic, el seu traçat es va concebre per evitar costoses obres de fàbrica, de tal manera que ni hi ha cap túnel i només 5 ponts significatius.

 

Via

Configuració de la via, perfils de via i agulles.

 

Horaris

Taules d'horaris de servei i combinacions amb el tren de M.Z.A.

 

Estadístiques

Passatgers transportats, trànsit del port i transport de mercaderies.

 

Dades econòmiques

Capital, dividends repartits, subvencions oficials i resultats d'explotació.

 

Organització

Organigrama de la companyia, condicions de treball, organitzacio de treball i principals càrrecs de la companyia.

 

Documentacin tècnica

Reglaments, Projectes i altra documentació presentada en format de llibre per poder-la consultar.

 

Bibliografia

Llibres i revistes que parlen del SFG de forma total o parcial, o sobre carrilets.

 


Si teniu informació o fotografies que poden interessar des del punt de vista històric i que podeu deixar-me, si us plau, envieu-me un mail i us contactarè. Aquesta plana no té cap interès comercial.


 

Català