Locomotora núm. 1

Amb número de fàbrica 2355 en LokomotivFabrik Krauss & Cie A.G. de Munich. Es del tipus A6, una sèrie que es va començar a fabricar en 1889 i que va donar molt bon resultat als ferrocarrils de via estreta austríacs. Aquesta va ser entregada al S.F.G. en 1891. Va ser donada de baixa definitivament el 1965. Es va col·locar en un pedestal al Passeig marítim de Sant Feliu de Guíxols.

Foto de Charles F. Firminger

Locomotora núm. 2

Amb número de fàbrica 2356 en LokomotivFabrik Krauss & Cie A.G. de Munich. Igual que la seva germana núm 1. Es van construir l'any 1890 4 locomotores, de les quals 2 es van entregar l'any següent, les 3 i 4 en 1892. Van ser enviades des de Munich-Sendling fins a Girona per tren, a partir de Girona es van traslladar per carretera. Va ser donada de baixa definitivament el 1960. Es va col·locar
en un pedestal devant de la estación de Girona.

Foto d'Assumpció Parés

Locomotora núm. 3

Amb número de fàbrica 2357 en LokomotivFabrik Krauss & Cie A.G. de Munich. Aquesta, juntament amb la núm 4 van ser entregades el 1892. El S.F.G. va declinar que les seves locomotores tinguèssin sistema Compound, i per això van canviar simplicitat per potència. Totes elles en una primera època van portar un apaga-guspires cilíndric molt aparatós en la part superior de la xemeneia. Al tancar la companyia s'estava en una gran reparació amb peces for a de Sant Feliu, la qual cosa va ocasionar el ser desballestament.

Foto pertanyent al fons de l'Arxiu Municipal de Sant Feliu de Guíxols

Locomotora núm. 4

Amb número de fàbrica 2358 en LokomotivFabrik Krauss & Cie A.G. de Munich. Es va pendre com a disposició d'eixos el tipus 0-3-1 per una millor inscripció en corba. Portaven uns fars originals que s'alimentaven d'oli, posteriorment van ser alimentats per acetilè, i en la època final van se canviats per uns fars de cotxe que s'alimentaven amb bateria de 24 volts. Preservada en Monistrol de Calders per un particular, darrerament ha estat traslladada a Sant Feliu.

Foto de Les Dench

Locomotora núm. 5

Degut a l'increment del trànsit, se van tornar a demanar dues noves locomotores a LokomotivFabrik Krauss & Cie A.G. de Munich. Encara que de diferent tipus, ja que la núm 5 es del tipus A-6a, i número de fàbrica 2826. Contenien petites diferències externes, però internament eres iguals a las anteriors. Potser la seva millor virtut era que aquestes últimes eren molt més fiables per sortir a treballar.
Preservada a Monistrol de Calders por un particular.

Foto de Les Dench

Locomotora núm. 6

Amb número de fàbrica 5267 en LokomotivFabrik Krauss & Cie A.G. de Munich. A diferència de la seva germana es del tipus A-6b. Totes van ser pintades en negre amb un filetejat de color vermell. En la dècada dels 50 les van pintar les caixes de color verd carruatge, i a continuació de negre xassís i caldera. En 1962 les van pintar a totes les que encara estaven en servei la travessa delantera de color vermell. Preservada a Cassà de la Selva per un particular.

Foto de Allan M. Barnes

Locomotora núm. 11

Amb número de fàbrica 8345 en LokomotivFabrik Krauss & Cie A.G. de Munich era de rodatge 0-4-1. Era del tipus 45ef. Basades en la famosa sèrie P de los ferrocarrils austríacs. Es va construir el 1925. Des d'el començament van ser dedicades a la tracció dels trens més pesants I evitar les dobles traccions donada la seva potència. Va ser venuda a UNINSA que la va renumerar amb el 113, i va ser desballestada el 1966.

Foto de fàbrica, cortesia d'Ignasi Griñón

Locomotora núm. 12

Amb número de fàbrica 8346 en LokomotivFabrik Krauss & Cie. A.G. de Munich. Del tipus 45ef. Es va construir juntament amb la núm. 11 el 1925. Com que no van resultar gens fiables com les locomotores de rodatge 0-3-1, van ser venudes a una fàbrica de Mieres el 1954 aquesta i el 1955 la seva germana núm. 11, i van ser numerades com 8/10 aquesta i 8/11 la seva germana. Posteriorment li van canviar el número per 114. Es va desballestar a finals de 1966.

Foto d'entrega, cortesia d'Ignasi Griñón

Locomotora diesel núm. 20

Encara que als anys 30 es van fer proves per integrar motors de combustió interna en la tracció del S.F.G no va ser fins a principis de 1964 que va arribar la primera locomotora diesel. Va ser construïda a Barcelona el 1936 per Metalúrgica de San Martín, i va estar treballant al tramvia del Baix Empordà fins 1938, ón va resultar amb danys a l'accident del Pont Nou. Desprès de la guerra va ser recuperada i la van arreglar.
En 1956 es va enviar al F.C. Puertollano-Valdepeñas a on li van canviar el seu motor original per un Barreiros. En 1964 va arribar al S.F.G.

Foto de Charles F. Firminger

Locomotora núm. 5 del Onda-Grao

Construida a Alemanya per Krauss en 1890 amb número de fàbrica 2343. Va constituir el model 76 del fabricant. Per tant difería de les altres locomotores del S.F.G. per ser del tipus Compound, amb un cilindre d'alta pressió, petit a la dreta I un altre de baixa pressió bastant més gran a la esquerra. Va arribar procedent del ferrocarril Onda-Grao quan es va tancar el 1964. Desprès del tancament del S.F.G. es va preservar per l'Ajuntament de Burriana (Castellón), on s'està en un pedestal.

Foto de Charles F. Firminger

Locomotora núm. 7 del Onda-Grao

Construida a Alemanya per Krauss en 1890 amb número de fàbrica 2392. Només van prestar servei durant uns 3 o 4 mesos des que van arribar a Sant Feliu, degut al seu estat general bastant deficient, i difícil d'arreglar degut al seu sistema Compound. A més la seva conducció no resultava còmoda per al personal de tracció. Van ser apartades a Girona fins la clausura de la línia. La núm. 7 va quedar-se molt temps a Girona i posteriorment va quedar en un pedestal a Fornells de la Selva.

Foto de Siscu Macià