Foto pertanyent al fons d'Ignasi Griñón

Poc desprès de esclatar la guerra civil van ser enviades al Tramvia del Baix Empordà per ajudar degut a la escassa quantitat de material d'aquell ferrocarril. En el Tramvia del Baix Empordà no es va poder emprar a totes les línies degut a la seva configuració de 4 eixos i a les corbes tancades que tenia aquell ferrocarril. En acabar la guerra van ser apartades als dipòsits de Flaçà i Palamós, sent recuperades cap al 1939 des d'on van passar una altre vegada a Girona i van entrar en servei novament al SFG.

A la postguerra van ser reconstruides perquè poguessin prestar servei, però l'estat de la via i la llarga superfície rígida de la locomotora (encara que les pestanyes de les dues rodes mitjanes eran menors) va fer que en servei obrissin els rails a les corbes, I que la locomotora que anava a radera en el servei seguent descarrilés.

Per tot això van ser apartades cap a 1949-50 de la circulació. La número 11 va quedar apartada com a locomotora reserva a Girona durant bastant temps abans. Com que el personal també es queixava del funcionament de les locomotores, la companyia va voler desprendre-se'n de les dues locomotores, i els únics que podrien estar interessats, degut a le característiques de la locomotora havia de ser un ferrocarril industrial.

Es va interessar la empressa Fábrica de Mieres S.A. d'Astúries que va enviar un tècnic per veure les locomotores. Com que van interessar veritablement als asturians, es van arreglar les locomotores i es varen llogar. La recuperació de les locomotores fou tan integral que quan es va acavar la seva renovació semblaven noves.

El 10 de novembre de 1955 va ser enviada la locomotora número 11. En la fàbrica de Mieres va circular amb el número 8/11. Al poc van ser comprades degut a que es va donar permís ministerial i es van anant reformant, com una nova sorrera davant del dom de la locomotora, un turboalternador de vapor per produir electricitat (permetrà canviar els antics fanals d'acetilè per els nous d'electricitat).

A meitat de la década del 60 es van renumerar de nou les locomotores, sent el número 114 el que l'havien donat a aquesta locomotora,  i a l'agost de 1966 van passar a propietat d'UNINSA.

Més endavant aquesta locomotora va quedar apartada. Però totes dues van ser desballestades poc després.

A la fàbrica de Mieres: Vista de la locomotora 114 de la fàbrica de Mieres. A la foto s'observa a la part superior el generador de vapor amb el que feien funcionar els llums elèctrics, eliminant d'aquesta manera els d'acetilé. Per l'estat de la locomotora sembla que la foto hagi estat al poc d'haver-li fet les rectificacions per funcionar (encara no portava la sorrera al costat de la xemeneia). Foto de John D. Blyth, colecció de Pedro Pintado

A la fàbrica de Mieres: Vista de la locomotora ex-SFG11 treballant amb un tren de tolves de carbó. A les fotos es por veure que no se li va treure el topall original de la línia del SFG (a les fotos es veu a la part de sota). A més d'altres millores se li van posar els topalls típics a la fàbrica de Mieres adosats als travessers de la locomotora. Foto de Amadeu Parera